dijous, 19 de maig del 2011

PREGUNTES UNITAT 5



1.- Què és el que fa de l’ésser humà un animal diferent?

                L’ésser humà es diferencia de la resta d’animals, bàsicament, per la seva avançada intel·ligència i pel seu caràcter racional. Actuar utilitzant la raó és quelcom que cap altre ésser viu a pogut realitzar, així com disposar d’un llenguatge elaborat per comunicar-nos i transmetre coneixements i experiències a altres. A més, l’ésser humà també es diferencia per crear manifestacions culturals, artístiques i rituals; i per tenir creences religioses i caràcter metafísic, és a dir, actitud cercadora del sentit de la vida.
                La complexitat de la ment humana ens ha fet desenvolupar altres característiques només pròpies dels humans, com el condicionament moral de les nostres accions o els sentiments més profunds i elaborats. La majoria d’aquests s’han establert al llarg dels anys, possiblement, per la constant convivència en societats complexes.


2.- Pensa en situacions en les que tinguem comportaments animals.

                Ens comportem com a animals quan els sentiments i sensacions predominen per sobre de la raó. L’ instint fa que els camins o idees raonables siguin descartades i actuem tal i com ens marca o guia el nostre cos.
                Un exemple clar seria l’amor. Al llarg de la història, l’amor per una dona ha arribat a comportar guerres sanguinàries sense cap mena de raonament lògic. Els reis duien a terme decisions per poder arribar a allò que estimaven o desitjaven, sense tenir en compte les conseqüències que això pugui tenir en no implicats.


3.- Pensa en comportaments d’animals que els facin semblar humans.

                Alguns animals tenen actituds de camaraderia que fan pensar en els que tenim els humans sovint. Sobretot pel que fa a l’ajuda als més propers, als que formen part de la nostra vida. Els lleons, per exemple, estableixen petites manades i s’organitzen en petites societats en les que inclús estableixen jerarquies. En aquestes societats, els animals s’ajuden entre ells si sorgeixen dificultats.


4.- Què volem dir quan afirmem que som animals racionals?

                En dir que som animals racionals, afirmem de forma intrínseca que la racionalitat és la característica més diferenciadora de l’ésser humà respecte la resta d’éssers vius; és a dir, pretenem remarcar el fet que som animals, com a resta, però a més, dotats de capacitat de raonar.
                Ser racional es pot associar ràpidament a pensar, és a dir, a actuar donant o buscant explicacions i arguments a tot el que ens envolta. Aquesta activitat ha estat observada únicament en els humans, i per això podem afirmar que som racionals.


5.- Si la dignitat ens fa humans, com definiries la dignitat humana?

                La dignitat ens fa humans ja que és un dret alienable del que tots nosaltres disposem i que, en el cas de perdre-la, ens fa deixar de ser el que som i, per tant, deixar de ser humans.
                La dignitat, pròpiament dita, és la qualitat moral que no ens permet rebaixar-nos amb facilitat i pel qual una persona no desitja ser ofesa. Així doncs, la dignitat humana es bada en el respecte dels uns cap als altres de forma que ningú se senti malament ni trepitjat.


6.- Pensa en situacions exemplars que mostrin una vida digna i una vida indigna.

                Una situació que exemplifiqui una vida digna no és difícil d’establir ja que, per sort, les nostres mateixes vides ho són i vivim moltes situacions al dia que ens fan sentir dignes. L’estimació que els altres puguin sentir per a un mateix i els detalls que els que ens envoltes ens puguin brindar, per exemple, en són una bona imatge. El fet de sentir-se recolzat i apreciable és quelcom que et fa sentir respectat i et deixa treure de dins la persona que realment ets. Això és portar una vida totalment digna.
                Per contra, trobar una situació que exemplifiqui una vida indigna no està tan al nostre abast o al nostre entorn, cosa que cal valorar i tenir en compte. Tot i així, podem imaginar la vida indigna d’algunes persones que, tot i no ser properes a nosaltres, ens fan sensibilitzar. Es tracta de la gent que no té prous diners com per comprar una casa, roba o menjar. Les persones que han de demanar diners pel carrer o inclús robar per sobreviure han perdut tota la dignitat a causa de la circumstància que els envolta i els delimita les possibilitats.


7.- Llegeix els dos textos que segueixen i extreu les idees principals. Relaciona’ls amb la definició d’ésser humà.

                El primer text parla de la consciència i la descriu. S’hi defineix la consciència com una característica de l’ésser humà totalment necessària per existir com a tals. Segons l’escrit llegit, qualsevol cosa pot passar a no ser res si no ha estat jutjada per la nostra consciència, que n’ha format una imatge. També s’introdueix la idea que la consciència no descansa mai, excepte quan ens desmaiem, morim o somiem, quan la nostra part inconscient s’apodera de nosaltres.
                El segon text parla de la vida indigna que molta gent va patir durant l’holocaust. Ens invita a reflexionar sobre l’anul·lació de la persona que es duia a terme durant aquest període de la història, mitjançant la por, i sobre com se’t pot arribar a fer sentir com a algú gens especial i impropi de totes les característiques i qualitats humanes.

dimecres, 18 de maig del 2011

L'existència depèn del pensament conscient

Per tal d'afirmar o negar aquest enunciat, primer hauríem de repassar els tres tipus d'existència: la material, la visual i la fictícia. 

Pel que fa a l'existència material aquesta afirmació en un primer moment sembla que no té cap mena de sentit. Tot i així, si ens basem en el fet que per tal que nosaltres siguem coneixedors d'una cosa o objecte material hem de ser conscients, també podríem dir que l'existència material si depèn del pensament conscient. No obstant, tot i que nosaltres no percebem un objecte o cosa material, no significa que no existeixi, per tant: L'EXISTÈNCIA MATERIAL NO DEPÈN DEL PENSAMENT CONSCIENT.

Quan a l'existència visual, és clar que que si no ets conscient, no pots veure res de manera que en aquest cas si que dependria del pensament conscient al igual que l'existència fictícia, ja que si no fós així no podríem percebre res.








ANDREA CARDONA MIRANDA

Esquemes "Ésser humà"

http://prezi.com/5egzfeaposbn/com-definir-lesser-huma/

http://prezi.com/eci2uwepwrxl/drets-deures-i-dignitat-humana/

http://prezi.com/9j8uhmrgzce8/un-esser-lliure-i-metafisic/

http://prezi.com/arpou4kujvl8/un-esser-racional-i-un-esser-social/

dimecres, 4 de maig del 2011

L'existència depèn del pensament conscient

Des del meu punt de vista, la afirmació “L’existència depèn del pensament conscient és falsa”.

Tal i com s’ha dit a classe, és considera existir des de tres punts de vista: el material, el fictici i el virtual. Si comencem per els dos últims, podríem considerar aquesta teoria certa ja que, quan deixem de pensar o de recordar allò que pertany als dos últims grups, aquests desapareixeran i no es tornaran a recordar. Deixaran d’existir.

En canvi, quan parlem d’allò material crec que la afirmació no es confirma. Per molt que ningú sàpiga qui ets o et recordi tu no deixes d’existir, per molt que dormis i ni tu mateix siguis conscient de la teva existència. Sempre existim, i no perquè Déu ens recordi. Els béns materials no desapareixen o deixen d’existir per una falta de presència en la ment conscient d’altres o d’ells mateixos.  

SARA JULIÁN GONZÁLEZ

dilluns, 2 de maig del 2011

L'existència depèn del pensament conscient

En la meva opinió, "L'existència depèn del pensament conscient" és una oració falsa. Trobo que hauria d'estar formulada al revés. Tal i com se'ns presenta, sembla que la variable dependent sigui l'existència, mentre, segons jo ho veig, és el pensament. És evident que si pensem, existim. Però no tenim perquè existir i pensar. Les pomes existeixen, però no pensen.

D'altra banda, es pot interpretar que aquesta frase es refereix a que només existim si realment som conscients de que vivim i existim, o de que el que ens envolta ho fa. En el moment en que deixem de tenir aquesta convicció de forma conscient, deixem d'existir. Els objectes innanimats que, tot i existir, no pensen i per tant no són conscients de la seva existència, existeixen ja que algú altre és conscient que així és; és a dir, existeixen perquè algun humà té la seguretat que ho fan. En aquest cas, segueixo estant en contra del que es pretén expressar. Tot el que hi ha a l'Univers existeix independentment del fet que nosaltres en siguem conscients.

SÍLVIA GAYETE I LAFUENTE

dimecres, 13 d’abril del 2011

L'INCONSCIENT

1. Per a què serveix la consciencia?
Tot i que abans es deia que la consciència era per als fets més complexos, s’ha descobert que aquesta serveix per a coses fonamentals, relacionades amb el viatge en el temps tant en passat com en futur.

2. Quina visió tenia Freüd sobre l'inconscient? 
Freüd creia que l’inconscient era una part nostra dolenta, fonamentada sobretot per els nostres records de la infantesa.
Sigmund Freüd
3. Per a què serveix l'inconscient, segons les teories del s. XXI? 
L’inconscient serveix per a permetre que ens adaptem a la vida quotidiana, gràcies als automatismes. Controla els sentiments i les accions que en depenen. Alhora, també es fixa en allò en que nosaltres no ho fem.

4.  Quina relació hi ha entre el conscient i l'inconscient?
L’inconscient és majoritari que el conscient. El primer és sempre el que realitza l’acció, sigui la que sigui. El segon intenta buscar una resposta raonada per l’acció duta a terme per l’ordre de l’inconscient.

5. Quina és el gran debat actual entre juristes i moralistes per que fa a al paper de l'inconscient? 
El gran debat actual és que, si les nostres accions no depenen del conscient, sinó del inconscient, som realment responsables de les nostres accions? Un cas relacionat amb la justícia seria el fet de, si no som responsables del que fem, és just que hi hagi presó?  

6. Nom del psicòleg entrevistat.
John Bargh.

SARA JULIÁN GONZÁLEZ

dimecres, 23 de març del 2011

Jo sóc realista

Em situo dins la vessant realista i dono suport a les idees d’Aristòtil.

Posant el simple exemple de la ampolla, crec que la ampolla en sí forma part del Món 1 de Popper. Quan nosaltres mirem una ampolla veiem la seva forma i podem definir els colors. Sabem que res es constant en aquest món, i que tot canvia, però el nostre cervell s’encarrega de que les nostres idees quedin a les nostres ments per un instant.

Si realment la ampolla fos un producte d’una creació intersubjectiva seria massa coincidència que totes les persones haguéssim pres la mateixa imatge de la ampolla, de manera que fóssim capaços de descriure-la sense cap tipus de diferència.

Per això, crec que la ampolla és al Món 1 de Popper i pertany a la realitat.

SARA JULIÁN GONZÁLEZ