Jo crec que sí que pot ser feliç encara que no sàpiga que allò que sent, aquell estat en que es troba, se'n diu felicitat. Amb això vull dir que una persona pot sentir tot el que se sent quan s'és feliç encara que no sapiga el nom d'aquella sensació. Segurament, si una persona que no coneixés la paraula felicitat arribés a ser feliç (sense saber-ne el nom) es trobaria en una sensació de benestar, de plenitud, de llibertat, ... i ella mateixa acabaria posant nom a aquella sensació que té.
Les paraules es crean a partir d'un fenòmen, d'un fet, d'un objecte, d'un sentiment... és a dir, quan l'home detecta l'existència d'un fenòmen/objecte/sentiment... desconegut, s'inventa un nom per identificar-lo. Al tractar-se de sentiments, també se'ls posa nom per d'alguna manera classificar-los. Al englobar els sentiments dins d'un nom, les persones ens sentim més integrades, compreses i identificades amb la societat. D'altra banda, si els sentiments no tinguessin nom, seria impossible comprendre als altre i a nosaltres mateixos.
MARTA BLASCO OLIVER
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada