L'existència depèn del pensament conscient

Des del meu punt de vista, la afirmació “L’existència depèn del pensament conscient és falsa”.

Tal i com s’ha dit a classe, és considera existir des de tres punts de vista: el material, el fictici i el virtual. Si comencem per els dos últims, podríem considerar aquesta teoria certa ja que, quan deixem de pensar o de recordar allò que pertany als dos últims grups, aquests desapareixeran i no es tornaran a recordar. Deixaran d’existir.

En canvi, quan parlem d’allò material crec que la afirmació no es confirma. Per molt que ningú sàpiga qui ets o et recordi tu no deixes d’existir, per molt que dormis i ni tu mateix siguis conscient de la teva existència. Sempre existim, i no perquè Déu ens recordi. Els béns materials no desapareixen o deixen d’existir per una falta de presència en la ment conscient d’altres o d’ells mateixos.  

SARA JULIÁN GONZÁLEZ

L'existència depèn del pensament conscient

En la meva opinió, "L'existència depèn del pensament conscient" és una oració falsa. Trobo que hauria d'estar formulada al revés. Tal i com se'ns presenta, sembla que la variable dependent sigui l'existència, mentre, segons jo ho veig, és el pensament. És evident que si pensem, existim. Però no tenim perquè existir i pensar. Les pomes existeixen, però no pensen.

D'altra banda, es pot interpretar que aquesta frase es refereix a que només existim si realment som conscients de que vivim i existim, o de que el que ens envolta ho fa. En el moment en que deixem de tenir aquesta convicció de forma conscient, deixem d'existir. Els objectes innanimats que, tot i existir, no pensen i per tant no són conscients de la seva existència, existeixen ja que algú altre és conscient que així és; és a dir, existeixen perquè algun humà té la seguretat que ho fan. En aquest cas, segueixo estant en contra del que es pretén expressar. Tot el que hi ha a l'Univers existeix independentment del fet que nosaltres en siguem conscients.

SÍLVIA GAYETE I LAFUENTE