En la meva opinió, "L'existència depèn del pensament conscient" és una oració falsa. Trobo que hauria d'estar formulada al revés. Tal i com se'ns presenta, sembla que la variable dependent sigui l'existència, mentre, segons jo ho veig, és el pensament. És evident que si pensem, existim. Però no tenim perquè existir i pensar. Les pomes existeixen, però no pensen.
D'altra banda, es pot interpretar que aquesta frase es refereix a que només existim si realment som conscients de que vivim i existim, o de que el que ens envolta ho fa. En el moment en que deixem de tenir aquesta convicció de forma conscient, deixem d'existir. Els objectes innanimats que, tot i existir, no pensen i per tant no són conscients de la seva existència, existeixen ja que algú altre és conscient que així és; és a dir, existeixen perquè algun humà té la seguretat que ho fan. En aquest cas, segueixo estant en contra del que es pretén expressar. Tot el que hi ha a l'Univers existeix independentment del fet que nosaltres en siguem conscients.
SÍLVIA GAYETE I LAFUENTE
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada