Mètode comparatiu aplicat a la intel·ligència humana i dels simis

En aquesta publicació aplicarem el mètode comparatiu a el cas de la intel·ligència humana i la dels simis. Per això farem servir el programa "Redes" que s'emet a televisió espanyola. Del munt de programes que hi ha en farem servir dos, dedicats a la comparació de la ment dels simis amb la dels humans a partir de les investigacions de els centres on treballen Joseph Call i Michael Tomasello, a Alemanya. El presentador d'aquest programa és Eduardo Punset.

Abans de començar a explicar les diferències i semblances dins de la intel·ligència humana i dels simis fem una descripció del que és el mètode comparatiu.

El mètode comparatiu és un procediment què la ciència utilitza per entendre i analitzar millor un fenòmen, en aquest cas la ment humana. Consisteix en buscar semblances, punts en comú, analogies, diferències, etc. entre els element comparables obtenint una visió més completa i global del fenòmen estudiat. L'únic inconvenient d'aquest mètode és que en alguns casos, no hi ha els suficients aspectes als que comparar o les mostres són insuficients.

Ara passem a la explicació de les diferències i semblances entre la intel·ligència humana i dels primats.

La principal diferència entre els primats i els humans és el llenguatge. D'aquesta gran conclusió en deriven les demés o la majoria.

Usualment separem als humans i diem que som els intel·ligents, i que els altres no ho son. Però les proves científiques ens demostren que això no és cert. Comparant aquesta idea amb els primats extreiem aquestes diferències i semblances:

- L'aprenentatge entre els simis i els humans és semblant, però nosaltres fem servir l'aprenentatge social. És a dir, els humans s'instrueixen els uns als altres mentre que els simis ho fan de manera individual.

- La nostra inte·ligència és acumulativa, gràcies al llenguatge.

- Els ximpancès no copien algun fet si no hi ha cap finalitat final, mentre que els humans ho fem perque, si un altre ho fa, nosaltres també.

- Els dos tenim la capacitat de solucionar problemes.

- Els ximpancès no poden creure en les creences falses, és a dir, no poden diferenciar entre la realitat del moment i la realitat que s'imagina un altre.

- Els dos col·laboren en grup, però els humans ho practiquen més.

- Els humans tenim atenció compartida i podem tenir dues perspectives diferents d'un mateix fet.

- Els humans som altruistes per naturalessa.

- Els simis no es fiquen en altres baralles innecessariament. Els hi ha d'afectar el problema, si li passa a un tercer, no s'impliquen.

- Els simis destaquen molt més en el concepte d'espai que nosaltres, els humans.

La conclusió final que extraiem de totes aquestes idees no és que nosaltres som més intel·ligents.
Per les investigacions relacionem la intel·ligència amb el medi, ja que cadascú s'adapta a la seva situació.
De totes maneres, cadascú destaca en el seu camp. Si els primats destaquen en el camp del espai, nosatres ho fem amb la capacitat d'anticipació.

SARA JULIÁN GONZÁLEZ

Comparació entre la intel·ligència dels primats i la humana

L'objectiu principal del documental és coneixer de la manera més amplia possible el concepte de intel·ligència. Fins ara es creia que erem la única espècie intel·ligent pero s'ha pogut comprobar que no és així. Els primats també tenen intel·ligència encara que, lògicament, aquesta presenta diferències amb la nostra. 

Considerant que els humans no som els únics éssers intel·ligents, s'ha fet un estudi comparatiu de les dues intel·ligències pretenent ampliar el coneixement d'aquestes. Mitjançant aquest mètode es vol aconseguir conèixer les característiques que presenta cadascuna de les intel·ligències però també els aspectes que manquen en cadascuna. El coneixement més profund d'un fenòmen s'assoleix quan coneixes els aspectes que té i els que no té. És per aquest motiu que l'estudi del procés cognitiu dels primats és estrictament fonamental per a conèixer el procés cognitiu dels humans.

D'aquest documental d'Eduard Punset s'han pogut extreure moltes conclusions:

- La intel·ligència dels primats, a diferència de la nostra, no és acumulativa. Això significa que no acumulen els coneixements de generació en generació sinó que apareixen per generació espontànea. Per exemple, les eines que es fan ells mateixos no les fan perquè generacions anteriors els hagin ensenyat a fabricar-les sinò que les creen des de zero i basant-se en el fet que necessiten una eina per una funció determinada. En canvi, els humans hem anat seguint un procés evolutiu dels coneixements amb la colaboració de totes les generacions. Un exemple clar seria que de una pedra esmolada hem anat evolucionant fins a arribar a un ganivet d'acer inoxidable, passant per moltes transformacions.

- Al igual que els humans, els primats també són capaços de resoldre problemes ja sigui de forma individual o en grup.

- En contra dels prejudicis que hi ha en la societat, els humans no som els únics capaços de fabricar eines ja que els primats també poden crear-ne.

- Els humans tenim consciencia. Som conscients de qui som, de que hem viscut, dels records de la nostra infància, ... Seria molt curiós saber si els primats també tenen aquesta capacitat però encara no hi ha prou mitjans (el llenguatge) per a poder respondre aquesta incògnita.

- Els humans som els únics éssers vius que tenim un llenguatge, una parla. Els altres animals no poden parlar però si que poden comprendre senyals i instruccions i associar-les a una acció, fins i tot durant un llarg període de temps.

-Els primats són també capaços de distingir les aparencies de la realitat. Saben que les aparencies enganyen.

- Tant els humans com els primats entenen els conceptes de l'espai i com moure's en ell i fins i tot hi ha vegades que dominen més l'espai que nosaltres. No obstant, els nens petits no acaben d'entendre els concepte de l'adaptació dels líquids al recipient i el fet que es mantingui el volum; a diferència que els chimpances.

- En alguns casos, els primats són molt més enginyosos que l’home.

- Els primats tenen el sentit de la orientació molt més desarollat que els humans (estudien ràpidament la distribució de l'espai que els envolta).

- Els primats no imiten el comportament dels seus progenitors. En canvi, els nens si (estigui bé o malament el que copien).

- Els primats poden saber el que saben els demés, però no saben el que creuen els demés. En canvi, els humans tenen la capacitat de fer les dues coses: de saber que saben els altres i de saber que creuen. La diferència crucial és que els primats no creuen en els trucs, no saben mentir, no poden entendre que un altre cregui alguna cosa que no és i els humans si que són capaços de tot això.

- La capacitat de deducció que tenen els humans és una característica que la primatologia encara no ha sigut capaç de comprovar si els primats també la presenten.

- Una semblança curiosa és que tant els primats com els humans, de manera innata, s'ajuden entre ells, són cooperatius i comprensius. La diferència es marca quan els humans creixem, ja que la societat influeix en nosaltres i ens fa éssers més egoïstes.

Com a conclusió final diria que els primats i els humans tenim dues intel·ligències de base semblant però amb trets característics diferents.

MARTA BLASCO OLIVER

Resum dels dos vídeos sobre els primats

En el documental que hem vist a classe s'ha parlat sobre la intel·ligència dels humans fixant-se en els nostres orígens: els primats. El vídeo es basa en l'anàlisi comparatiu entre aquests animals que ens precediren i nosaltres mateixos.

En el primer vídeo, Eduard Punset (el reporter) junt a un especialista en el tema observa el comportament d'alguns d'aquests mamífers, els que més semblances tenen amb els humans segons els estudis fets: bonobos, orangutans, ximpancès... Principalment, s'expliquen alguns dels seus hàbits i ja s'observen actuacions força interessants en quant a la seva forma d'actuar, que sembla molt lògica i raonada.

En el segon vídeo, un dels tipus de primats analitzats és l'home. En aquesta part, l'anàlisi comparatiu es fa més evident sotmetent a les mateixes proves  tant a humans com a altres primats. En alguns casos, ells ens superen i pensen i actuen de forma inclús més ràpida a la d'un nen d'entre dos i vuit anys, com els que apareixen en el vídeo.

El documental trenca amb el tòpic de que la fabricació d'eines és la principal diferència entre els dos, ja que defensa i demostra que ells també són capaços de fer-ho. Però aquestes no són les úniques semblances en les ments d'ambdós: tots dos som capaços d'indentificar que no sempre tot és el que sembla que hauria de ser, som capaços de buscar solucions a situacions adverses...

La conclusió final extreta en l'estudi va ésser que la diferència principal entre la intel·ligència dels micos i la nostra és el llenguatge. Ells no es comuniquen, de manera que quan aprenen o descobreixen alguna cosa, aquesta mor amb ells. Un nou primat aprèn una cosa nova o potser la mateixa que ja havia après el primer, però el cas és que els coneixements de la espècie no s'amplien perquè no deixen successors. És més fàcil comprendre això si ens fixem primerament en com ho fem nosaltres: quan algú fa un descobriment, el transmet a un altre o el deixa per escrit de manera que quan algú altre neix, aprèn els coneixements anteriors i fa descobriments nous. Es tracta d'una intel·ligència acumulativa, mentre que la de la resta de primats queda estancada a causa de la inexistència de llenguatge.

Sílvia Gayete i Lafuente

Comentari sobre els programes de Redes i el mètode comparatiu

Els dos programes de Redes ens plantegen la següent qüestió: Som els éssers humans els únics animal "intel·ligents" del planeta? Per comprovar-ho, en la primera part, Eduard Punset viatja al nord d'Alemanya, al zoològic de Leipzig on científics estudien el comportament i la intel·ligència de 4 de les grans espècies dels homínids, els nostres cosins-germans. Aquests són: els bonobos, els orangutans, els goril·les i els ximpanzès.

Al llarg del programa, es mostra com els investigadors plantegen diferents problemes a aquests primats, i a partir de les seves respostes, es defineixen les característiques de la seva intel·ligència. Finalment, s'arriben a diverses conclusions:

• La intel·ligència no pertany només als éssers humans. 
• Els primats estudiats tenen un coneixement individual, cada exemplar té que desenvolupar les seves innovacions, no poden aprendre un procès a partir de conceptes que altres individus de la seva espècie hagin adquirit.
• Els èssers humans tenim un coneixement acumulatiu, ja que conservem el de moltes generacions anteriors, i això es gràcies al llenguatge que ens ha permès comunicar-nos i compartir el saber, podent desenvolupar així un procediment basat en diferents conceptes.

En el segon programa de Redes, Eduard Punset visita l'institut Max Planck d'Antropologia Evolutiva, i té una interessant conversa amb el primatòleg Michael Tomasello. Les conclusions més destacables són:

• Compartim moltes capacitats cognitives, les quals les volem qualificar com "intel·ligents", amb moltes altres espècies animals, i moltes d'aquestes les tenen més desenvolupades.
• L'aprenentatge dels nens i el primats és molt semblant en molts àmbits, la diferència principal és que nosaltres instruim als nostres fills, en canvi els primats no ho fan amb les seves cries.
• Els primats no humans només aprenen o imiten un procediment si el resultat és immediat i efectiu, en canvi els nens imiten qualsevol comportament, i això els permet obtenir una perfecció tècnica per aplicar-la en un altre procès.
• Els chimpanzès, no poden veure la falsetat ni entendre les creences que per ells son falses, per tant, segons el seu punt de vista, el saber equival a la realitat, en canvi els humans som capaços de mentir.

El mètode comparatiu s'aplica constantment en aquests programes per tal de tenir una comprensió més global i completa sobre la intel·ligència humana s'estudia les característiques de la intel·ligència dels nostres cosins-germans, els primats; i a partir d'anar comparant les diferències i les similituds que compartim entenem millor la nostra manera de pensar, com és en el cas del coneixement acumulatiu i l'individual.

Andrea Cardona Miranda