EL PENSAMENT COM A PUNT DE PARTIDA
1) Què és pensar?
Pensar és preguntar-se alguna qüestó i tractar de contestar-la per mitjà d'una discussió interna amb tu mateix. Pensar és ser coherent i una ajuda per actuar de la manera més correcta en cada situació de la teva vida. Alhora, pensar és processar informació i assolir-la creant relacions lògiques entre els diferents aspectes de la informació en qüestió.
2) Per a què serveix pensar?
Pensar és quelcom que fem constantment i que és útil per tot el que vivim. Per contestar les preguntes d'un examen es tant necessari el pensament com ho és per decidir qüestions tant vanals com a quina hora anar a dormir, tenint en compte si l'endempa matines, si estàs cansat... Pensar serveix per cometre els mínims errors possibles així com per enriquir-te personalment. Pensar és útil per a actuar de forma raonada i ser conseqüent.
3) Què passa quan algú no "pensa" el que diu, o el que fa?
Quan algú no pensa el que diu o fa, aquest corre el perill de cometre més errors que no algú que actui de forma reflexiva. Si no es pensa el que es fa, actuarem de manera impulsiva i podem ferir, ser ofensius o perjudicar-nos a nosaltres mateixos.
EL PENSAMENT DISCURSIU: PENSAR ÉS PARLAR
3) Creus que "parlar" és "fer"?
Jo no crec que "parlar" sigui "fer" ja que algú pot dir un milió de cops que creu o vol fer alguna cosa, però no fer-la. No sempre el que diem té relació amb els nostres actes i tot i que això és negatiu ja que comporta no ser cohorent, és molts cops real.
EL PENSAMENT ABANS DE LA FILOSOFIA
3) És la religió una forma de pensament mític o màgic?
Més que màgic, mític. La religió explica i es serveix de molts mites i històries hipotètiques per justificar la seva forma de veure la realitat. Així doncs, la religió té una forma de pensament mítica ja que la seva manera de pensar és utilitzant històries i contes.
5) Per quina forma de pensament et decantes personalment?
Jo em decanto clarament pel pensament racional ja que crec que és l'únic capaç de donar respostes verdaderes a fenòmens humans i naturals. És un pensament que demostra i dóna raons de pes a les preguntes que es planteja.
6) Explica alguna superstició que tinguis i analitza-la des del punt de vista racional.No tinc supersticions de l'estil "mirar als ulls a un gat negre dóna mala sort", però sí tinc un pensament que a primera vista pot semblar supersticiós , però que pot ésser analitzat racionalment. Jo crec que quan fas alguna cosa malament en la vida, et retorna. És a dir, reps algun tipus de càstig per l'error comès que et vol fer reflexionar. La vida, d'alguna manera, et dóna una lliçó d'ètica proposant-te una situació adversa o que desitjaries no patir i que és conseqüència d'alguna mala actuació teva. Això es deu, racionalment reflexionant-ho, a que tots els actes de la nostra vida tenen unes conseqüències. Si l'acte és bo, les conseqüències són bones; però si és dolent, les conseqüències també ho són. És per això que dóna la impressió que són un càstig pel que em fet, un càstig diví (com se sol dir). Realment, però, és una situació que ens hem creat nosaltres per haver fet el que hem fet.
Sílvia Gayete i Lafuente
