Activitat de l'apartat Història de la filosofia

- Cita com a mínim una obra dels filòsofs Plató, Aristòtil, René Descartes, David Hume, J.S Mill i Friedrich Nietzsche, i explica breument de què tracta i quines idees defensen.

- PLATÓ: una de les motes obres que escriu és "Lisis", que parla, en general, de l'amistat. En aquest llibre se'ns parla de les falses amistats i de les preguntes que ens hem de fer per a poder saber si són vertaderes. Alhora també relaciona l'amistat amb la felicitat i la bondat, buscant un sentit més profund.

- ARISTÒTIL: "Poètica" va ser escrita al segle IV aC. El seu tema principal és la reflexió de la estètica a partir de la caracterització i descripció de la tragèdia. Són dos llibres un amb el tema de la tragèdia i l'altre sobre la comèdia. Cal dir que en aquests llibres Aristòtil també dóna la seva opinió sobre la literatura i la seva classificació.

- RENÉ DESCARTES: "El Discurs del Mètode" és la seva obra més famosa i es considera una de les obres principals de la filosofia occidental. Ens preté donar a conèixer el mètode per a poder arribar al coneixement vertader i a trobar la felicitat.

- DAVID HUME: "Tractat de la Naturalesa Humana" parla del que propiament indica el títol, de la naturalesa humana vist des del punt del coneixement.

- J.S.MILL: "Sobre la Llibertat" és una de les obres més importants d'aquest autor i en ella s'expressen les idees fonamentals de l'autor sobre els límits de la llibertat de l'individu i de la societat.


- FRIEDRICH NIETZSCHE: "Així Parlà Zaratustra: Un llibre per a Tothom i per a Ningú" és una de les obres d'aquest autor que narra les explicacions i doctrines del filòsof Zaratustra.


SARA JULIÁN GONZÁLEZ

Preguntes clau tema 1: "L'origen vital de la filosofia"

PREGUNTES CLAU DEL TEMA 1: "L'ORIGEN VITAL DE LA FILOSOFIA"

Què és pensar?

Pensar és tenir un criteri o buscar la resposta a una idea donada per un emissor o per nosaltres mateixos. Alguna persona pot fer un comentari i tu tindràs el teu criteri, podem formular un pregunta i la persona haurà de buscar una resposta o pots tenir una idea i tu mateix buscar una solució o explicació a aquesta.

Per a què serveix pensar?

Pensar serveix per a tenir un criteri o trobar una resposta que ens permeti sentir-nos complets i coneixedors davant una idea.

Què passa quan algú no "pensa" el que diu, o el que fa?

(En la teva resposta, intenta explicar-te amb les teves paraules i posant exemples propis)
El que passa en aquest tipus de casos es que es produeix una contradicció entre la vertadera persona i la que s'expressa als demes. En aquest cas, mentim al nostre voltant i alhora ens mentim a nosaltres mateixos.

Quins són els elements necessaris per al pensament?

Els elements necessaris per al pensament són:

- La informació: captadaper els cinc sentits.

- Operacions: processos mentals que ens permeten convertir la informació.
- Regles, mètodes i criteris: ens permeten manipular la informació.

- Meta: objectiu que volem assolir.

Què passa quan pensem sense mètode?

Que no som capaços d'adaptar la nostra informació de manera entendible.

Quin és el mètode per a pensar correctament que va idear el filòsof René Descartes?

El mètode cartesià, format per els següent passos:

- Evidència: centrar-nos ens els fets inefutables i deixar de banda prejudicis i falses suposicions.

- Anàlisi: dividir el problema en les seves parts més petites o individuals.

- Síntesi: es mostra el problema, ara sense error.

- Enumeració: revisió exahustiva de tot el procès.

Per què és important "tenir criteri"? Què passa quan no tenim criteri?

És important tenir criteri ja que aquest ens permet veure de una manera més "neta" el nostre entorn. També podem veure els fets des del nostre punt de vista i sense cap tipus de infuència exterior. Quan no tenim criteri ens deixem endur per la "massa de grup", de manera que les nostres opinions passen a un segon pla.

Quin mal ús es pot fer de la intel·ligència? Posa'n exemples.

Fer un mal ús de la intel·ligència ens implica, a partir de les idees del llibre, fer un mal ús del llenguatge. Si la intel·ligència depén del llenguatge, tenint una mal part ètica ja en fem mal ús.

Creus que "parlar" és "fer"? Posa'n exemples
Si, ja que quan parlem molts cops no ens adonem que alhora també fem. Per exemple, quan li dius "Ets un ase!" a algú, alhora el que fas és faltar-li el respecte.

Busca exemples de regles lògiques del pensament.
- Mòdus Tollens
- Mòdus Ponens

Com es pot distingir la "bona" informació de la "dolenta"'?
Distingim la bona informació de la dolenta ja quan ens la proporcionen sabem si està completa o no ho està, depent també de la fiabilitat de la font, dels nostres coneixements previs i de tenir un criteri que ens permeti justificar, que es transforma en coneixement competencial.


Posa exemples d'activitats mentals que impliquin operacions, com ara relacionar, deduir o concloure.

(En la teva resposta, intenta explicar-te amb les teves paraules i posant exemples propis)En un problema de matemàtiques, quan duem a terme una hipòtesi en un experiment... Ens aquests dos relacionem els nostres coneixements previs i els apliquem a la situació a la que ens trobem.


Quina relació hi ha entre el pensament i el llenguatge?Hi ha una relació de causa i conseqüència.

Quina relació hi ha entre els problemes i les preguntes?

Hi ha una relació de causa i efecte.

Exposa un exemple de problema en què t'hagis vist embolicat, i quines preguntes vas haver de formular per tal de resoldre'l.

Quan saps que alguna persona està enfadada amb tu, però aquesta no t'ho vol dir, aleshores comences a formular-te una sèrie de preguntes de manera que amb aquestes trobes el motiu per el qual la persona està enfadada i, alhora, una millor manera de solucionar-ho.

Explica quin procés mental lògic va seguir Fleming per descobrir la penicilina.Fleming va fer servir el que s'anomena el mètode científic, que consta de les següents parts:
- Observació d'un fet
- Plantejament de preguntes
- Recerca d'informació
- Plantejament d'una hipòtesi
- Part experimental: experiment i anàlisi dels resultats.
- Solució

Creus que es pot tenir "amor" al saber? Podem "enamorar-nos" del coneixement?Si no ens apassionem per el que fem i sabem, no podrem tenir amor per res. Per tant, sempre es podrà tenir amor per el coneixement, i encara més enamorar-nos.

Saps com s'anomena l'argument que defensa que una afirmació és vertadera simplement perquè lava dir o defensar el Sr. "X"? (el Sr. "X" és molt important) Hi estàs d'acord?

S'anomena Fal·làcia de l'Autoritat i no hi estic d'acord, ja que el que ens diuen les persones importants, tot i que siguin importants, no té perque èsser veritat.

 

Què diferencia la filosofia de les altres ciències?La meta de la filosofia és el saber, és a dir, arribar a trobar el perquè de tot. La filosofia es basa en els binomis, que alhora estan basats en la relació entre la causa i la conseqüència. És un meta saber que es basa en el perquè.

Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?

Els dos es basen en l'imaginació del propi èsser humà.

Encara a l'actualitat existeixen aquestes formes de pensament i es manifesten en fets com el vudú, et tarot...

És la religió una forma de pensament mític o màgic?

Es una forma de pensament mítica, que sorgeix per a resoldre els perquè d'una època pasada.

Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el màgic o mític? Segueixen la mateixa lògica?

El pensament racional es basa en la raó, mentre que en els altres dos els fets succeixen arbitràriament. No segueixen la mateixa lògica, un es basa en el logos i l'altre no.

Es pot acceptar racionalment la bruixeria?

No, sense cap dubte, no segueix cap logos.

Per quina forma de pensament et decantes personalment?

Em decanto personalment per el pensament racional, ja que a partir d'aquest podem trobar un perquè més ben definit.

SARA JULIÁN GONZÁLEZ

Les preguntes de Kant

Lectura del text de Francisco Rodrigez "Las preguntas de Kant" (http://www.diariosigloxxi.com/texto-diario/mostrar/15332)

PREGUNTES DEL TEXT (Junt amb Judit Izquierdo)

1. De què ens parla el text?
Aquest text ens parla de quatre pregutes que, en algun moment de la vida, tota persona hauria de formular-se i saber respondre: què puc saber?, què tinc que fer?, què puc esperar? i què és l'home?. A partir d'aquestes preguntes se'ns fa veure que molts dels fets i pensaments que fem i tenim ens porten a un model de vida que no ens beneficia en res.
2. Quines idees defensa?
El text defensa:

• Defensa la utilitat de les preguntes filosòfiques.
• Defensa les preguntes que actualment no es poden respondre, els "per què" de la nostra vida.
• Defensa la utilitat d'escollir, dels reptes de la vida i de no quedar-nos estancats en una etapa sense continuar.
• Defensa les persones que viuen en l'esperança.
• Defensa el voler saber sobre nosalres, el nostre futur i la nostra existència.

3. Explica el significat del següent fragment del text: Saber cosas como mera curiosidad, pasatiempo, erudición puede ser interesante pero insuficiente para darle fundamento a mi existencia. El saber que a todos nos atañe el conocimiento de nosotros mismos con un criterio de verdad. Què ens vol dir l'autor? Quina distinció està fent sobre el saber i el coneixement?
L'autor ens vol explicar a partir d'aquest fragment del text llegit que hem de conèixer més coses i fets que no donar tanta importància a allò que sabem. I com diferenciar-ho? A partir de la diferència que el propi autor ens dona en el text sobre les paraules saber i coneixement. L'autor atribueix a saber fets banals, que ens passen per el cap però que dins d'un gran conjunt no tenen gairebé importància. En canvi, ens dóna com a fets dins de conèixer aquells que impliquen una relevància dins de les nostres vides, que tenen major significat dins d'un conjunt.

4. A quines conclusions arriba?
Crec que la major conclusió a la qual arriba l'autor és que si no pots respondre les quatre preguntes de Kant no podem conformar la nostra vida, tal i com ell va dir. L'autor apolla a Kant dins d'aquest text.

5. Hi estàs d'acord? Què en penses?
Hi estic d'arcord amb l'autor. Penso que aquestes quatre preguntes resumeixen tots els dubtes que ens plantejem sempre, tant siguin del passat com del futur. Així, aquestes quatre preguntes i les repostes que donem ens defineixen com a persones, fins hi tot si no les contestem, tal i com el propi autor ens indica. També esmentar que em sento molt identificada amb algunes parts d'aquest text i que, això, ha fet què encara em fossin més creïbles el que ens vol expressar el text.

6. Relaciona el text amb la cançò "El futur incert" de Sanjosex.

La cançò i el text es contapossen. Si llegim la lletra de la cançò veiem a un personatge acomodat, sense esperança no ganes de continuar. Escollir no és fàcil per ell, però en comptes de lluitar el que fa es acomodae-se i pensar que el món on es troba és idílic i que ell es troba perfectament on està. Això el porta a una solució fàcil. El text en canvi ens mostra que el model de vida perfecte no s'asembla gens a aquest. El text apolla a la esperança, vol que decidim i que trobem la respota correcta als nostres dubtes. Per tant, les dues idees es contrapossen l'una amb l'altre, en especial amb la pregunta Què puc esperar? ja que l'autor parla del futur.


SARA JULIÁN GONZÁLEZ