La felicitat és conseqüència del coneixement?

Considero que és una  pregunta molt relativa ja que cadascú té la seva pròpia idea de felicitat, és a dir, alguns perseguiran el plaer, altres l'amor, alguns el ser trancendental, d'altres el coneixement de tot, ... per arribar a ser feliços.

Per una banda, algunes persones ignorants poden ser felices. Per exemple, una família humil i ignorant de l'Àfrica consegueix una barraqueta on viure i un mínim d'aliments al dia. Al no conèixer més enllà d'això que ells entenen per màxims, no aspiren a res més, per tant, si aquest era el seu objectiu i l'han assolit, són feliços i ignorants alhora. Com a conclusió podem dir que la ignorància i la felicitat són compatibles.

D'altra banda, el fet de tenir més coneixements sobre la vida comporta tenir la possibilitat d'escollir. El coneixement dóna ventatge alhora d'escollir el camí de la vida perquè ets concient de totes les opcions que realment existeixen. Tot i així, en alguns casos el coneixement també pot causar frustració ja que ets conscient del que existeix i no pots tenir.

Com a conclusió diria els ignorants poden sentir la felicitat però als ulls dels altres seran falsament feliços. En canvi, els qui tinguin coneixements podran assolir una felicitat més plena, justificada i envejable pels demés.

MARTA BLASCO OLIVER

Les màquines son intel·ligents? Pensen? Són racionals?

Reconec que hi ha arguments suficients per a justificar tan el Sí com el No, però jo em decanto de manera molt clara cap al No. 


Opino que les màquines no són intel:ligents ja que no són capaçes de escollir un procediment per elles soles. No són capaçes de escollir quin camí és millor sinó que han estat programades per fer una acció concreta i lineal (pasos únics sense possible elecció) quan reben una informació concreta. 


Posem un exemple: En un ordinador obres un full de càlcul Excel i li indiques que sumi 2+2. Si ningú abans hagués programat el ordinador per a què compleixi un mètode concret i únic quan s'introdueix una fórmula d'aquest tipus: a+b, no seria capaç de resoldre la suma. 


Un altre exemple: Quan introdueixes una clau incorrecte en una caixa forta manual, no s'obra. Això no és degut a que ella sàpiga que no s'ha d'obrir si no poses la clau correcte, sino que la caixa forta està dissenyada i programada per obrir-se només quan s'introduexi la clau correcte (mètode lineal i carent de intel·ligència)


Dit això, deixo justificat el meu punt de vista sent conscient que algú altre podria contraatacar amb arguments també comprensibles.




MARTA BLASCO OLIVER

La importància de pensar

Què és pensar?
Pensar és un fenòmen que duu a terme el nostre cervell quan a partir de imformació, dubtes, problemes, ... reflexiones sobre tots ells per arribar a una conclusió, un objectiu o una idea més clara.


Per a què serveix pensar?
Per ésser coherent i raonable, encara que alguns pensaments només tinguin coherència i justificació per a tu. També serveix per arribar a la solució d'un problema, a conclusions o hipòtesis sobre un dubte o per assolir objectius.


Que passa quan algú no "pensa" el que diu o el que fa?
Deixa la situació en mans del context on es troba. Això significa que sinó penses, no arribes a cap conclusió i fas les coses sense un perquè, ja sigui basant-te en impulsos o simplement en res. Quan no et bases en un motiu per dir o fer allò, no has pensat tampoc en les conseqüències que pot tenir l'acció, la impressió que pot donar i/o si allò és el que realment vols dir.




MARTA BLASCO OLIVER

El pensament i el llenguatge

Quina relació hi ha entre el pensament i el llenguatge?

És un binomi en el qual el llenguatge és la causa del pensament. 

Sense el llenguatge no podriem pensar; els humans tenim un pensament discursiu.

Quin mal ús es pot fer de la intel·ligència?

La intel·ligència és una eina que ens permet escollir la millor opció davant d'un problema, basant-nos en l'experiència, els coneixemnts el criter i els objectius. Si les intencions del que ha d'escollir són dolentes, estarà fent un mal ús de la seva intel·ligència. També es podria considerar mal ús quan estem dotats de intel·ligència i no la fem servir, prenent decions al atzar o per impulsos, sense pensar en les conseqüències.

Creus que "parlar" és "fer"?

A priori contestaria que NO. Parlar no sempre és fer ja que moltes vegades les paraules es queden allà, sense remetre a cap fet. Més endavant, m'he adonat que quan parlem estem fent alguna cosa. Parlar és una acció ja que quan ho fem, imformem als demés dalguna cosa: d'un desig, d'un sentiment, d'una història, ... i això pot produir sensacions al qui rep les nostres paraules. Cal dir que el fet que parlar sigui fer, no implica que fer sigui parlar, ja que es poden fer moltes coses sense necessitat de la paraula.

MARTA BLASCO OLIVER

Una persona que no coneixi la paraula felicitat pot ser feliç?

Jo crec que sí que pot ser feliç encara que no sàpiga que allò que sent, aquell estat en que es troba, se'n diu felicitat. Amb això vull dir que una persona pot sentir tot el que se sent quan s'és feliç encara que no sapiga el nom d'aquella sensació. Segurament, si una persona que no coneixés la paraula felicitat arribés a ser feliç (sense saber-ne el nom) es trobaria en una sensació de benestar, de plenitud, de llibertat, ... i ella mateixa acabaria posant nom a aquella sensació que té. 


Les paraules es crean a partir d'un fenòmen, d'un fet, d'un objecte, d'un sentiment... és a dir, quan l'home detecta l'existència d'un fenòmen/objecte/sentiment... desconegut, s'inventa un nom per identificar-lo. Al tractar-se de sentiments, també se'ls posa nom per d'alguna manera classificar-los. Al englobar els sentiments dins d'un nom, les persones ens sentim més integrades, compreses i identificades amb la societat. D'altra banda, si els sentiments no tinguessin nom, seria impossible comprendre als altre i a nosaltres mateixos.


MARTA BLASCO OLIVER