1. De què ens parla el text?
El text és una proposta la qual diu que en comptes de preocupar-nos pels plaers passatgers, ens diu que ens plantegem seriament les quatre preguntes sobre la vida que va formular a Kant, i a partir d'allà fa una reflexió de cadascuna d'elles.
2. Quines idees defensa?
Defensa que la humanitat ha de reflexionar profundament amb les quatre preguntes de Kant, ja que sinó no serem humans; també que aquestes són fonamentals i que la seva resposta depèn únicament de nosaltres, conformant així la vida pròpia. A part, que les persones han de buscar la veritat com a coneixement més valuós, el fet que els humans hem de saber que volem fer i que sense esperança la vida no té cap mena de sentit.
3. Explica el significat del següent fragment del text: "Saber cosas como mera curiosidad, pasatiempo, erudición puede ser interesante pero insuficiente para darle fundamento a mi existencia. El saber que a todos nos atañe es el conocimiento de nosotros mismos con un criterio de verdad". Què ens vol dir l'autor? Quina distinció està fent sobre el saber i el coneixement?
L'autor vol dir que el saber coses no és el mateix que el coneixement que uneix a tots els éssers humans; és a dir la veritat. De manera que tenir coneixements científics, literaris o de qualsevol altre mena no justifica la nostra existència, això només ho pot fer la veritat absoluta, i encara no és a les nostres mans.
4. A quines conclusions arriba?
A que les respostes a les quatre preguntes de Kant determinen la nostra existència i vida pròpia, i que els humans estem dotats de raó; per tant hauríem de saber emplear-la i no renunciar a ella.
5. Hi estàs d'acord? Què en penses?
En part si que hi estic d'acord i en part no. Si que estic d'acord en el fet de que algun cop tothom es planteja les preguntes de Kant o similars; en el que discrepo és en la manera tan dura que té de decidir si algú és humà o no.
6. Relació amb la lletra de la cançó de Sanjosex.
La relació que tenen és justament oposada, el text anima a pensar i a reflexionar, a fer ús de la raó amb les preguntes de Kant i a ser humans; en canvi la cançó de Sanjosex tracta d'una persona que renuncia per complet a tot això, que està fart de la raó i del pensament, que no vol seguir realitzant aquestes accions.
Per: Andrea Cardona Miranda
dimarts, 2 de novembre del 2010
Obres de famosos filòsofs
Cita com a mínim una obra dels filòsofs Plató, Aristòtil, René Descartes, David Hume, J. S. Mill i Friedrich Nietzsche, i explica breument de què tracta i quines idees defensen.
Plató: "Menó"En aquesta obra s'introdueixen temes pitagòrics com la immortalitat, la reencarnació, el parentiu de la natura, les matemàtiques... El tema principal, però, és la virtut. La idea que defensa finalment és que la virtut no es pot ensenyar sinó que ve donada per adjudicació divina i gràcies a la reminiscència la reconeixem.
Aristòtil: "Protrèptic"
Es tracta d'una exhaltació de la filosofia en que es mostra la superioritat d'aquesta a partir de la concepció dinalista de l'home: l'ésser humà es caracteritza per la racionalitat i per això la realització plena de la seva vida consisteix necessàriament en l'ús de la raó.
René Descartes: "Discurs del mètode"
És una obra en que Descartes dóna a conèixer el mètode per poder arribar al coneixement verdader i trobar la veritat.
David Hume: "Diàlegs sobre la religió natural"
És una discussió entre tres personatges de ficció que argumenten per provar l'existència de Déu, tractant detingudament l'argument del disseny.
J. S. Mill: "Sobre la llibertat"
Mill exposa les seves idees sobre els límits de la llibertat de l'individu i la societat. L'autor planteja que en part és verídica la popular afirmació de: "la llibertat de l'individu acaba on comença la llibertat dels altres".
Friedrich Nietzsche: "Sobre veritat i mentida en sentit extramoral"
En aquesta obra es critica el cientifisme. La postura científica afirma que l'Univers purament és matemàtic, precís i regular. Per altra banda, el positivisme és un corrent que defensa el mètode cientifico-tècnic i Nietzsche en fa una crítica d'ambdós (cientifisme i positivisme).
(La primera fotografia es correspon a un bust de Plató.
La segona imatge és un retrat de René Descartes.
La tercera fotografia és del rostre de Nietzsche.)
SÍLVIA GAYETE I LAFUENTE
EL MITE DE LA CAVERNA, pàgina 19
8. Qui és el que vol tornar per alliberar els presoners de la caverna?
Aquell qui ha vist la realitat i ha comprés que el món no és només un conjunt d'ombres, sinó una combinació de cossos i colors llampants.
9. Quina és la reacció dels empresonats? Volen ser lliures o preferirien estar esclavitzats?
Creuen que el que havia sortit estava malalt perquè les pupil·les se li havien enfosquit a causa del canvi de llum. Els empresonats voldren seguir esclavitzats i matarien a qui els intentès deslligar.
10. És un text optimista o pessimista? Per què?
És un text pessimista perquè accepta que els esclavitzats no voldrien viure en un món lliure i real.
11. Explica que tenen en comú o diferents els dos textos.
El que tenen en comú és que els dos parlen de persones que es guien per unes altres o per una situació a la qual es troben sotmesos. No obstant, els diferencia el fet que en el primer text tracta de persuadir d'actuar per un mateix i rebelar-se; en canvi, en el mite de la caverna els protagonistes acaben com abans, deixant-se portar per la seva condició i amb por a canviar.
12. Compara la situació dels presoners de la caverna ambla de les persones que coneixen la realitat a través de la televisió.
Les persones que vivien a la caverna, no veien ni sentien la vida real, sinó que es trobaven tancats veient ombres sense atrevir-se a conèixer el que els esperava més enllà o simplement el que les ombres eren. Aquelles persones que coneixen la realitat a través de la televisió, no s'enfrenten a la realitat ni experimenten les sensacions vitals, sinó que només les perceben a partir d'un aparell en el que apareixen històries fictícies; per tant, al igual que els pressoners de la caverna no s'atreveixen a descobrir el que els espera, sinó que es deixen guiar per la situació que viuen.
13. Està identificant Plató coneixement i llibertat?
Sí, amb el text de la caverna ens està demostrant que si no som lliures o ens neguem a ser-ho, mai podrem conèixer la realitat. De la mateixa manera que funciona a l'inversa, si no tens coneixement, no podràs ser lliure.
Per: Andrea Cardona Miranda
Aquell qui ha vist la realitat i ha comprés que el món no és només un conjunt d'ombres, sinó una combinació de cossos i colors llampants.
9. Quina és la reacció dels empresonats? Volen ser lliures o preferirien estar esclavitzats?
Creuen que el que havia sortit estava malalt perquè les pupil·les se li havien enfosquit a causa del canvi de llum. Els empresonats voldren seguir esclavitzats i matarien a qui els intentès deslligar.
10. És un text optimista o pessimista? Per què?
És un text pessimista perquè accepta que els esclavitzats no voldrien viure en un món lliure i real.
11. Explica que tenen en comú o diferents els dos textos.
El que tenen en comú és que els dos parlen de persones que es guien per unes altres o per una situació a la qual es troben sotmesos. No obstant, els diferencia el fet que en el primer text tracta de persuadir d'actuar per un mateix i rebelar-se; en canvi, en el mite de la caverna els protagonistes acaben com abans, deixant-se portar per la seva condició i amb por a canviar.
12. Compara la situació dels presoners de la caverna ambla de les persones que coneixen la realitat a través de la televisió.
Les persones que vivien a la caverna, no veien ni sentien la vida real, sinó que es trobaven tancats veient ombres sense atrevir-se a conèixer el que els esperava més enllà o simplement el que les ombres eren. Aquelles persones que coneixen la realitat a través de la televisió, no s'enfrenten a la realitat ni experimenten les sensacions vitals, sinó que només les perceben a partir d'un aparell en el que apareixen històries fictícies; per tant, al igual que els pressoners de la caverna no s'atreveixen a descobrir el que els espera, sinó que es deixen guiar per la situació que viuen.
13. Està identificant Plató coneixement i llibertat?
Sí, amb el text de la caverna ens està demostrant que si no som lliures o ens neguem a ser-ho, mai podrem conèixer la realitat. De la mateixa manera que funciona a l'inversa, si no tens coneixement, no podràs ser lliure.
Per: Andrea Cardona Miranda
SERVIR-SE DE LA PRÒPIA INTEL·LIGÈNCIA
1. La covardia és causa de la minoria d'edat?
No, la covardia és causada per la manca de la presa de decisions i del fet de que un sàpiga valer-se per ell mateix i no per un altre.
2. La minoria d'edat d'un infant, és culpable?
No, ja que quan un és un infant no sap prendre decisions per ell sol, sinó que necessita algú que el guïi pel bon camí fins que aquest adopti la maduresa necessària per saber continuar sol.
3. Està dient Kant que atrevir-se a pensar és demostració de minoria d'edat?
No, tot just està tractant de transmetre el contrari. Si no penses i no dones les teves opinions, donaràs la imatge de que no ets prou madur, depens de l'opinió d'una altre persona i de que tens por de mostrar-te tal i com tu ets realment.
Per: Andrea Cardona Miranda
No, la covardia és causada per la manca de la presa de decisions i del fet de que un sàpiga valer-se per ell mateix i no per un altre.
2. La minoria d'edat d'un infant, és culpable?
No, ja que quan un és un infant no sap prendre decisions per ell sol, sinó que necessita algú que el guïi pel bon camí fins que aquest adopti la maduresa necessària per saber continuar sol.
3. Està dient Kant que atrevir-se a pensar és demostració de minoria d'edat?
No, tot just està tractant de transmetre el contrari. Si no penses i no dones les teves opinions, donaràs la imatge de que no ets prou madur, depens de l'opinió d'una altre persona i de que tens por de mostrar-te tal i com tu ets realment.
Per: Andrea Cardona Miranda
Comentari de text: "Las preguntas de Kant"
1) De què ens parla el text?
En aquest text s'estableix una relació entre "fer" i "saber". Sinó actuem, mai podrem aconseguir l'objectiu del saber. Assolir un coneixement requereix esforç.
2) Quines idees defensa?
El text defensa que no hi ha coneixement sense esforç, i que l'autoconeixement és el més important de tots ells.
3) Explica el significat del següent fragment del text: "Saber cosas como mera curiosidad [...] verdad". Què ens vol dir l'autor? Quina distinció ens està fent sobre el saber i el coneixement?
L'autor ens vol dir que abans cal conèixer-se a un mateix (autoconèixer-se) i tenir criteri, que no pas voler tenir molts coneixements d'altres aspectes de la vida i l'entorn.La distinció que fa és que el saber es basa en simples informacions que cal transformar en coneixements, és a dir, sabers interioritzats. Per poder fer-ho, cal conèixer el nostre interior com a punt de partida.
4) A quines conclusions arriba?
Les conclusions de l'autor són que cadascuna de les decisions i actes que realitzem a la nostra vida, ens formen com a persona única i singular. Les decisions que prenem, les prenem perquè som nosaltres els que ho fem (un altre, n'hagués pres d'altres) i, alhora, nosaltres som qui som a causa de les decisions que prenem.
5) Hi estàs d'acord? Què en penses?
Hi estic totalment d'acord ja que crec que l'única cosa que fa l'ésser humà constantment i, sovint sense ni tant sols ser-ne conscient, és decidir i triar. Oer a fer-ho és necessari tenir un coneixement de nosaltres mateixos i de qui som i on volem anar o qui volem ser. Després de conèixer-nos, podem adquirir nous coneixements o plantejar noves metes però no sense no haver descobert el nostre interior.
6) Compara la cançó Futur incert amb el text llegit.
La lletra de la cançó ens parla de que l'autor està realment cansat de fer tot allò que el text diu que és tant essencial i inevitable en la naturalesa d'una persona. Ell no vol seguir plantejant-se tant les coses, vol viure el moment sense saber què vindrà però sap que és impossible escapar de les presses de decisions.
SÍLVIA GAYETE I LAFUENTE
RESUM DE LES PRINCIPALS FUNCIONS DE LA FILOSOFIA
Les principals funcions de la filosofia són varies. La primera és ensenyar a pensar bé des de les regles de la lògica. La segona, entendre la realitat des de la totalitat completa de tots els éssers. També, ser crítics del nostre propi món i poder entrar en contacte amb els altres, tot ajudant-los a viure de manera lliure per tal de col·laborar en el projecte ètic comú de construir un món just i solidari.
Per: Andrea Cardona Miranda
Per: Andrea Cardona Miranda
PREGUNTES CLAU DE LA PRIMERA UNITAT
1. Què tenen en comú el pensament mític i el pensament màgic?
El que tenen en comú és el fet de que tots dos són creençes del utilitzades per resoldre els grans enigmes i que es basen en la imaginació i en la tradició.
2. Quina és la permanència d'aquesta forma de pensament, que segueixen vigents en la realitat?
Totes aquelles pseudociències com ara l'astrologia, el tarot o l'horòscop. Són coses en que la gent decideix confiar-hi o no.
3. És la religió una forma de pensament mític o màgic?
La religió és una forma de pensament mític, ja que és producte de la imaginació del fet que existeixi un ésser superior coneixedor de tota la veritat.
4. Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el mític o el màgic?
El racional (logos), apareix per necessitat i es basa en el raonament, l'investigació i arguments. En canvi, el mític o el màgic són conseqüència de la imaginació i arbitraritat.
5. Per quina forma de pensament et decantes personalment?
Pel logos o racional, ja que és analític i conseqüent i pot justificar les seves afirmacions amb arguments contundents.
PER: Andrea Cardona Miranda
El que tenen en comú és el fet de que tots dos són creençes del utilitzades per resoldre els grans enigmes i que es basen en la imaginació i en la tradició.
2. Quina és la permanència d'aquesta forma de pensament, que segueixen vigents en la realitat?
Totes aquelles pseudociències com ara l'astrologia, el tarot o l'horòscop. Són coses en que la gent decideix confiar-hi o no.
3. És la religió una forma de pensament mític o màgic?
La religió és una forma de pensament mític, ja que és producte de la imaginació del fet que existeixi un ésser superior coneixedor de tota la veritat.
4. Quina diferència hi ha entre el pensament racional i el mític o el màgic?
El racional (logos), apareix per necessitat i es basa en el raonament, l'investigació i arguments. En canvi, el mític o el màgic són conseqüència de la imaginació i arbitraritat.
5. Per quina forma de pensament et decantes personalment?
Pel logos o racional, ja que és analític i conseqüent i pot justificar les seves afirmacions amb arguments contundents.
PER: Andrea Cardona Miranda
Subscriure's a:
Missatges (Atom)