Jo sóc realista

Em situo dins la vessant realista i dono suport a les idees d’Aristòtil.

Posant el simple exemple de la ampolla, crec que la ampolla en sí forma part del Món 1 de Popper. Quan nosaltres mirem una ampolla veiem la seva forma i podem definir els colors. Sabem que res es constant en aquest món, i que tot canvia, però el nostre cervell s’encarrega de que les nostres idees quedin a les nostres ments per un instant.

Si realment la ampolla fos un producte d’una creació intersubjectiva seria massa coincidència que totes les persones haguéssim pres la mateixa imatge de la ampolla, de manera que fóssim capaços de descriure-la sense cap tipus de diferència.

Per això, crec que la ampolla és al Món 1 de Popper i pertany a la realitat.

SARA JULIÁN GONZÁLEZ

Matemàtiques... descobertes o inventades?

En la meva opinió, les dues respostes són vàlides. Les matemàtiques tenen una part inventada i l’altra descoberta.

El fet de comptar o de les quantitats és visible per a tots. Quan mirem una ratlla, hi ha una longitud, expressada amb nombres, que les matemàtiques ens faciliten. Per tant, en allò real i existent a simple vista, les matemàtiques han estat descobertes, simplement li hem donat un nom.

En canvi, en les fórmules o nombres no visibles les matemàtiques assoleixen la segona opció. “Les matemàtiques inventades” són aquelles que els matemàtics, tan presents com actuals, es preocupen de donar un significat i un sentit. Dintre d’aquestes matemàtiques estarien els nombres negatius, les fórmules com Pitàgores, entre d’altres.

Per tant, en la meva opinió, les matemàtiques comprenen dos grans grups: aquelles que ja existien i van ser descobertes i les que hem inventat per fer la nostra vida més fàcil.

SARA JULIÁN GONZÁLEZ

Jo sóc realista

En la meva opinió, tot el que és palpable amb els sentits és real i existeix: forma part del primer món de Popper. Tot això, com podria ser el cas d'una ampolla, descrit a classe, existeix prèviament al fet que els humans la coneguem, estudiem o descobrim. És a dir, tot el que és palpable amb els sentits existeix i després es sotmet al nostre coneixement, a  partir del qual formem un concepte.

Tot i així, hi ha coses que només existeixen en la nostra creació de conceptes i que són aquelles no palpables amb els sentits. La felicitat, per exemple, no és tangible i per això mai se sap si hi és o no hi és. Potser algú es considera molt feliç en un moment determinat que a una altra persona no oferiria un sentiment de felicitat. És per això que resulta tan difícil establir conceptes sobre les coses no reals, tot i que en veritat sí que ho siguin, de reals, perquè existeixen encara que no se sàpiga quan ni on s'hi troben els límits que en defineixen el concepte.

SÍLVIA GAYETE I LAFUENTE

Multiculturalisme

El multiculturalisme és una realitat inevitable i que cal acceptar. La unió de totes les cultures pot aportar aspectes molt bons i riqueses a nivell de grup i individual, però alhora comporta molts perills que cal tenir en compte en parlar sobre el fenomen.

Considero que el principal problema del multiculturalisme és la pèrdua de les costums pròpies d'una nació. La barreja comportaria la desaparició de varietat pel que fa a cultures. Possiblement, a la llarga, existiria una sola llengua que totes les persones poguessin entendre independentment del seu origen; unes soles costums; unes soles festivitats; una sola religió; etc. En definitiva, crec que si tots ens consideréssim pertanyents a un mateix grup (el món), sense sentir-nos diferenciats per els aspectes propis d'una cultura o país determinats, perdria sentit el fet de que aquest tipus de varietats existissin i; en part, renunciaríem al passat i a tot allò que ens va fer destacar dels altres per a formar-nos com a grup al llarg de la història.

SÍLVIA GAYETE I LAFUENTE

Jo sóc...

Realista.
Considero que no podem donar per suposat que la nostra vida i tot allò que experimentem a partir dels sentits és irreal o una imaginació de la nostra ment. Vull dir, fins el moment no s'ha demostrat que sigui d'aquesta manera, i, per tant, hauríem de rebutjar aquesta convicció tan fermament arrelada en alguns filòsofs. A més a més, quin sentit té que res sigui real? Cap. Aquest és el nostre món: tot el que ens envolta és la realitat en la que vivim i hem d'acceptar-la ja que no la podrem canviar.


Andrea Cardona Miranda